 |
| Instal.lació de fotografies, audio i planol / 2014 |
He volgut mostrar la precarietat per mitjà dels petits pobles de muntanya que a mesura que anaren arribant les comoditats als pobles més propers a les vies de comunicació generals, anaren perdent habitant fins arribar a ser llocs on hi ha una forta presencia de persones que ja no hi son. Solament queda el vestigi de les pedres que un cop sigueren llars i els objectes que expliquen histories de famílies desconegudes.
He volgut exemplificar aquesta fugida a la urbs per mitjà d’una casa peculiar, no per la seva forma sinó per l’estat en que es troba, que hi ha al poble de La Freita, al municipi de Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell.
Aquesta casa, per contra de les altres, continua en peus d’una manera més estable que la resta de cases del poble, que ara són poc més que murs de càrrega a mig ensorrar.
A part d’estar dempeus, conserva totes les pretenènces de la família que l’habitava, com si haguessin tingut que marxar d’una manera precipitada.
S’hi troben tot tipus de mobles, electrodomèstics, roba, joguines fins hi tot alguna revista pornogràfica amb les pàgines escampades per tot el primer pis de la casa.
Aquella casa per mi es un lloc que desprèn el sentiment de precarietat, de buidor, de desolació que es pot veure de manera clara en el moment que entres en un d’aquests llocs, antigament dits pobles.
Llocs que trontollen, inestables. Llocs que eren presents en la ment de la gent però que ara es van ensorrant, oblidant, quedant en la memòria d’uns pocs, marcats en papers en que pocs s’interessen. Llocs de pas esporàdic de diumenge de persones alienes i alienades, llocs de poc interès que fan tensar la musculatura.
He volgut exemplificar aquesta fugida a la urbs per mitjà d’una casa peculiar, no per la seva forma sinó per l’estat en que es troba, que hi ha al poble de La Freita, al municipi de Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell.
Aquesta casa, per contra de les altres, continua en peus d’una manera més estable que la resta de cases del poble, que ara són poc més que murs de càrrega a mig ensorrar.
A part d’estar dempeus, conserva totes les pretenènces de la família que l’habitava, com si haguessin tingut que marxar d’una manera precipitada.
S’hi troben tot tipus de mobles, electrodomèstics, roba, joguines fins hi tot alguna revista pornogràfica amb les pàgines escampades per tot el primer pis de la casa.
Aquella casa per mi es un lloc que desprèn el sentiment de precarietat, de buidor, de desolació que es pot veure de manera clara en el moment que entres en un d’aquests llocs, antigament dits pobles.
Llocs que trontollen, inestables. Llocs que eren presents en la ment de la gent però que ara es van ensorrant, oblidant, quedant en la memòria d’uns pocs, marcats en papers en que pocs s’interessen. Llocs de pas esporàdic de diumenge de persones alienes i alienades, llocs de poc interès que fan tensar la musculatura.
