 | ||||
| Boligraf sobre llençol 2012 |
Aquesta peça parla de la meva avia queamb només quatre anys tingué que emprendrer un cami de canvis i trasllats constants.
El cos de la peça és un objecte que li dona identitata a la peça. El llençol que feu servir des de petita la meva àvia, el qual està a pedaçat i agrandat per tal que li valgués per molts anys.
Sobre aquest es mostren totes les cases que habità i sota d'aquetes hi ha la transcripció dels seus records més importants d'aquells llocs.
Les vivències durant el viatge i la
representació del jo, són les columnes que vertebren la peça i que li aporten
el sentit.
“Camí de l’esperanca” és la cerca de la
seguretat després d’haver perdut la teva casa (home), desprès de passar una
infantessa entre bombes i metralla, d’esprés d’haver estat una persona
d’enlloc.
Peró
a pesar de tot i de passar la majoria de la seva vida a Mollerussa i voltants,
ella es designa com a filla de Senterada encara que solament hi passes 4 anys
de la seva vida.
megusta que hayas hecho esto, eso de escribir sobre sábanas me atrae, no sé por qué. El otro día no sé dónde vi a una artista que exponía en el moma y tenía un endredón blanco lleno de cosas escritas y me gustó mucho, tú pieza me ha recordado eso, y además me siento indentificado en parte porque yo también he pasado por muchas casas y al final me siento de "enlloc" Un besito!
ResponElimina