Pluja Constant (Soledat)

Instalació composta per un peça escultórica, progecció i so

2012

La meva besàvia fou una dona molt anciana i hagué de superar molts moments difícils ja des del naixement. Al llarg de la seva vida hagué de canviar de casa i de poble moltes vegades; es traslladaven sempre amb el que podien carregar  a sobre i a sobre dels animals, dels quals en podien viure i poc més.

Es podria dir que la meva besàvia i la seva família foren uns exiliats permanents dins del seu país.

A part de viure en un moviment constant, la meva besàvia també tingué moltes desgràcies relacionades amb els seus fills. Al seu segon fill el perdé a causa de l’explosió d’una bomba, la seva tercera filla, al poc de néixer, morí i el seu quart fill emmalaltí quan era menut i arrossegà durant tota la vida un notable desviament de la columna vertebral que el feu minusvàlid.

Després  d’haver passat tot això la Soledat encara tingué forces per tirar endavant fins prop dels 95 anys.

Jo la recordo com una dona vital amb ganes i forces per jugar amb els seus besnéts i mai parar quieta.

Per aquests motius la present obra és un homenatge tant a ella i a la seva valentia, com a la seva història i a totes les dones que hagueren d’enfrontar-se al mateix moment i les mateixes situacions que s’enfrontà la Soledat, sempre sortint-se’n i mai perdent les forces de viure.