  Nou testament, fotografies sobre paper translúcid, marcapàgines i llapis 2012 |
Els componets de la branca paterna de la meva família en una gran majoria es caracteritzen per ser creients i seguidors d’una branca del protestantisme, l’anomenada església adventista. La seva comunitat de creients és força reduïda i per tant tots els assistents a la seva església es coneixen. Aquests fets fan que la seva conducta social sigui sempre respectuosa, amigable i amb anima d’ajudar a qualsevol conegut que ho necessiti.
Aquest comportament no solament és dona entre les persones de la
comunitat, sinó també amb qualsevol persona amb la qual tinguin relalció.
La meva família paterna al igual que la meva
besàvia Soledat, també emigraren de la seva regió natal, per intentar trobar un
lloc on assentar les arrels i prosperar.
En arribar a Lliria (València) el meu besavi
fundà una fàbrica llanera que anà canviant de lloc a mesura que anava creixent al producció. Lligada a la
fàbrica sempre estigué l’església fins prop que la fàbrica tanques que varen
construir l’església actual.
Aquest fet ens pot donara a entendre que la
vida dels components de la meva família sempre estigué marcada per la vida
comunitària i regentada per les ensenyances de els sagrades escriptures.
L'obra es presenta dins d’un calaix
d’una tauleta antiga, el qual està
entreobert il·luminat per dins
per a que l’espectador es senti atret a obrir-lo del tot i mirar el seu
interior per a trobra-se amb un petit llibre de coberta blava.
Aquest simple fet es com furgar i descobrir un
objecte alie i els seus records. Uns records encabits en un petit objecte. De
fet quasi tots els objectes amb més valor per a les persones solen ser d’un
tamany molt petit i manejable, com ho és aquest nou testament. I l’espectador
te l’oportunitat de fullejar lo i descobrir una serie de fotografies atingues
acompanyades de frases subratllades.
És com quan estàs a casa d’un conegut i et
trobes sol en una estança i tens la necessitat de tafanejar les coses que hi ah
més a ma per tal de conèixer millor quin tipus de persona és, etc…
Jo amb aquesta peça deixo que l’espectador
furgui en la intimitat del meu avi per què coneguin la seva historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada