Romance de la pena negra

Espart trenat i tintat
2012
Obra premiada en la modalitat d'escultura en el 5e edició del Premi Sergi Mas

La present escultura és una representació simbiòtica de lo que Soledad Montoya (la protagonista del poema de F. G. Lorca “Romance de la pena negra” ) viu i lo que desitja.

Aquesta representació s’ha aconseguit a partir d’una sèrie de set trenes que es destenyeixen i es desfan.

S’ha triat con a element principal la trena primerament pel fet que es cita en un fragment del poema i després perquè és un element que mostra molt bé el sexe i l’ètnia a  la qual pertany el personatge del qual es parla, l’ètnia gitana.

Per a emfatitzar en aquest últim punt s’ha triat com a material l’espart ja que te una textura molt basta que recorda a uns cabells deixats, així com també dona una sensació de asprositat i per tant que pot causar dolor si hi ha un constant contacte amb ell com el dolor permanent que ha de sentir Soledad Montoya.

El fet que els cabells estiguin trenats també  representa la tradició repressora que pateixen en general, les dones de l’ètnia gitana i en concret Soledad Montoya. Una tradició que les obliga a morir en vida acompanyant així al seu home mort. S’han de lamentar per vida d’una pèrdua que amb el temps es pot oblidar, però que per culpa de la seva tradició es converteixen en vegetals que només poden somiar en una vida plena.

El color canviant dels cabells de negre a ros així com el destrenat és el pas del dol vitalici obligat per la cultura gitana a la dona a l’anhel de Soledat Montoya per poder tornar a tenir una vida feliç sense tenir que plànyer ningú. El desig de ser tractada com una persona, de no ser evitada i de no ser titllada de boja.